Català
Des del seu debut discogràfic en el 2010 fins a aquest “Blood & Glitter”, onze són els discos d’estudi que ha editat aquest quintet del país i ciutat d’on es va crear l’hamburguesa. Surt gairebé a disc per any, ull a la dada. Dada que agafa més importància quan revises tots els posavasos que has anat usant al llarg dels anys i entre ells pocs cds de Lord of the Lost ets capaç de trobar. De fet, si no em falla la memòria, diria que solament hem usat un per a aquest fi. Sobre la resta, tenim àlbums millors i àlbums no tan millors, àlbums que estan molt però que molt bé, uns altres que estan molt bé, i altres que estan entre bé i bastant bé. Però sempre discos que solen agradar-nos i que acabem considerant de manera positiva. Aquesta dada (continuem treballant amb la dada) diu molt a favor d’aquest quintet alemany (sí, per a sorpresa de molts, l’origen de les hamburgueses no es troba als EUA, sinó a Hamburg, Alemanya), sobretot quan recordem que de mitjana van a disc cada any i poquet. Portant-nos la dada a l’estil musical, també és atípic trobar-nos tanta regularitat i bon nivell en discos de gòtic. Lord of the Lost sol imprimir dinàmica en les seves cançons, en els seus discos, i recorre el Gothic Metal per tots els seus vessants possibles, des de la més melòdica a la més fosca, al mateix temps que, aportant la seva pròpia identitat i visió, no solament quant a la música sinó quant a personalitat. Lord of the Lost tenen el seu propi so, el seu propi segell d’identitat. Podrem haver-los comparat amb Beloved Enemy, amb Gothminister, amb Deathstars… sí, compareu-los amb els qui vulgueu, però Lord of the Lost van per lliure i “Blood & Glitter” és un altre notable disc que ens han volgut oferir en el temps de descompte (30 de desembre), quan a pràcticament ningú se li ocorre treure a la venda un disc. Però ells, fidels al seu criteri “vaig a la meva bola”, ho fan, perquè quedi clar com s’ha de finalitzar un any musicalment. Retingueu la dada en el vostre coco, Lord of the Lost estan en un increïble moment de forma i regularitat que els permet ser tractats com un grup referent del gènere, que marcarà o hauria de marcar, sens dubte, una època i una tendència en aquest estil. Mentrestant, “Blood & Glitter” és i ha de ser un disc imprescindible per als amants del gènere i per als ques aprecien els treballs amb qualitat.
Sergi
Pàgines: 12
Paranoia Metal Show 