Especial programa de Sant Jordi, dracs i roses que coincideix en ser el número CCXIX en llibertat, 29è de la temporada XXVII, 30è després del Teorema TETA i la teoria BAVOSOS, i 10è després de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu.

Avui tenim poques noticies destacables, a part de pilots russos que, de ser músics, de segur que serien baixistes, però als quals podem vendre tota la nostra àmplia gamma de borlagars i bolsagars.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos d’avui hi tenim força cosa, començant pels Avalanch, Texas Hippie Coalition, Ñu a qui no vèiem des d’abans dels yayoflautas, un tiu de HammerFall que només en Sergi sabia que era de HammerFall, el nou recopilatori de balades que en Lluís havia vaticinat fa poques setmanes de l’Axl Rudi Pell, els Lethal Injektion i els Intoxicated que els fa vergonya la música que fan.

Abans de passar a les novetats, més prediccions complertes com la del disc de balades, i és que tots aquells que dieu que les nostres teories són molt anades de l’ollla, heu d’escoltar els darrers programes i veure quin mort de la setmana farem avui.

Ara sí, novetats, anant una setmana més als deserts suecs, on hi trobem als Dozer, gent que s’assembla en diversos aspectes a un altre grup d’Stoner suec, els Greenleaf, i és que resulta que més de la meitat dels Dozer són dels Greenleaf.

Seguim amb els Koritni, grup del senyor Koritni que ens porta una vegada més a recordar-vos com van escollir el seu nom els Bon Jovi:

Després de descobrir que en Lluís reconeix l’existència d’algún baixista respectable, ens n’anem cap a Itàlia perquè les rastes dels Exilia compleixen 30 anys fent nu metal que potser ja no és tan nu.

Arriben els the 69 Eyes amb un disc xeix que no aporta massa res, només és interessant perquè ens porta a descobrir que el gòtic actual està involucionant cap al post-punk dels 90.

Arriba en Sergi primer en mono i després en stereo, i és que ve un xic del mono avui, que ha estat un ratet a la paradeta de VOX.

Dins de les noticies amb retard avui ens anuncia la creació de Los Magos, noticia d’última hora que ja vam anunciar fa un parell de mesos, i parlem de la decadència de St Jordi o Sta Jorgina, matant o no al drac, mentre els vegans torturen flors.

La recordamenta de la setmana, avui fent énfasi al concepte de “recordar”, és per a Draconic, que ens porta a descobrir a un Ivan en hores tan baixes que comença a semblar-se a en Lluís.

I la decadència mental de l’Ivan segueix a la secció de la Recomanamenta a la Vora de VOX, on tampoc endevina que el grup recomanat de la setmana són els Those Damn Crows.

Seguim amb més novetats, d’uns que crèiem desapareguts com els Staind que tornen amb single, a uns que podrien desaparèixer per la seva doble condició de blackies i de californians, els Dawn of Ouroboros, amb un logo menys blackie del normal.

Gent que en el seu moment no ens va trucar a l’hora de posar-se el nom, però que sí que ho ha fet a l’hora de treure el nou disc, tenim als Atavistia, amb un death melòdic simfònic que deu ni do.

Avui tenim diverses lliçons d’història per compensar la falta d’informació en quant a actualitat, i, com no, parlem de les raons del nostre amor incondicional vers els francesos, i de la raó concreta de perquè ocupen grans zones de la Costa Brava.

I parlant de francesos, els Heartlay tenen nou disc de metall industrial, tot i que, com alguns baixistes, es comporten amb una mínima dignitat i, en el cas dels Heartlay, ho fan cantant en anglès.

Dues novetats més encara per al dia d’avui, totes dues canadenques, per una banda tenim el deathcore prog-electrònic dels Brand of Sacrifice i, per l’altra, el prog de tints extrems dels Fall of the Earth.

El mort ens porta a confirmar la teoria d’en Lluís de per a què pot arribar a servir un baixista de thrash en temps de guerra i a preparar als ajuntaments catalans en cas d’una possible independència.

Donem diversos consells que podrien fer guanyar la guerra actual als ukraïnesos i descobrim que podria arribar a ser que hi haguessin progs que podrien arribar-se a considerar bones persones, en tant que progs, no en tant que persones.

Tot això i més, com la raó del perquè molts grups nòrdics fan una pausa de 15 anys entre discos, o la descobrimenta de que els floristes en realitat són psicòpates, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar