Programa número CCLXXVIII en llibertat, 25è de la temporada XXVIII, 13è de 2024, 59è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 15è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic que al final tampoc ha sortit al 100% bé, però anem millorant, igual que el llatí, avui per a alumnes avantatjats amb l’idioma… igual que altres idiomes que estudiarem amb profunditat.

Avui en Lluís arriba en un estat poc recomanable, i pensareu que és l’habitual en ell… però no, una mica pitjor fins i tot, que es veu que era possible, així que després d’una confusió momentània de 7 dies, passem al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim als While She Sleeps i a l’Aaron Lewis, vocalista dels Staind, que ens regala un disc de pop-country que llàstima que, a sobre, sigui acústic, perquè si no…

Dins de l’apartat de Noms de Merda, i avisant que hi ha nova incorporació als noms disponibles dins de l’apartat Merchandising de la nostra web, hi tenim a DragonFall, DragonSpell i al quasi peliculero George Loukissas.

Arranquem fort amb novetats, i això que n’hi ha poquetes, i ho fem anant als vastos deserts del nord d’Europa amb els The Quill, grup veterà d’Stoner per a qui els conegui, no tant per als qui no.

Seguim amb els Rage, i és que avui en Lluís té un dia tonto, o un mal dia, o un dia thrashie, presentant aquest nou disc que està bé, tot i que potser no tan bé com l’anterior.

A part de la típica secció de cinema i televisió, al programa d’avui ens centrem en els idiomes, i si hem començat amb el llatí, seguirem amb el francès profund, i no serà la única classe d’idiomes avançats que tindrem al dia d’avui, perquè també us donem la solució definitiva per a pronunciar l’alemany perfectament.

Seguim amb novetats, i ja que parlàvem de cinema i televisió, anem pels Snow White in the Dark, grup de post-grunge amb veu femenina.

Arriba el nostre webmàster amb teòriques noticies amb retard, que no és altra cosa que un resum de la crítica del concert dels Lord of the Lost que tenim penjada a la web… primera estafa del dia.

A la recordamenta de la setmana, amb una pista que s’ha de reconèixer que ha estat prou bona, el grup escollit han estat els Mono Inc, posant ènfasi en la manca del Mono i més en saber que els alemanys es col·loquen en una bona posició competitiva davant els anglesos de Mallorca gràcies a ell i al seu esperit.

La segona pista del dia passa a ser la segona estafa del dia, sort d’en Lluís que, no sabem perquè, però té moments de lucidesa i torna a fer un doblet, encertant que la recomanamenta d’en Sergi a la vora del Làtex avui és per als que ja no tenen pont de vacances ni massa lloc per a més sondes anals, els The OddEven.

Tornem a les novetats, on hi tenim un grup tri-core, els Renesans, que mesclen deathcore amb metalcore normal i metalcore monyes… però, tot i això, prou bé.

Segueixen els ukraïnesos Waidelotte, i és que el seu black-folk-altri ens portarà a fer pràctiques d’ukraïnès per a més tard que també ens apareixerà en altres seccions.

La darrera novetat del dia és per als Divided a seques, grup que completa la secció d’Sludge/Post-Metal que ens tenia avui preparada l’Ivan.

El mort ens arriba entre lliçons de geografia i pèrdues de memòra, passant per la Ukraïna meridional de Pennsylvania per descobrir que els progs segueixen amb el seu no-parar d’apropiacions indegudes, com a males persones que són.

Tot això i més, com encara més lliçons magistrals de geografia i lingüística, o quina rel·lació hi ha entre els grups d’Sludge-Post-Metal i en Puigdemont, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar