Programa número CCLXXIX en llibertat, 26è de la temporada XXVIII, 14è de 2024, 60è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 16è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic que al final tampoc ha sortit al 100% bé i hem fet més “res” del compte, però per compensar, comencem tope culturals demostrant-vos quina és la diferència entre invenció i creació.

I tot i aquestes mostres i demostracions culturals, avui amb diverses temàtiques com lingüística, urbanisme, història, etc… no ens han nominat per als premis Ondas, com tampoc ho han fet, molt injustament, per la Creu de St Jordi o els Jocs Florals, però per motius evidents que us expliquem extensament, així com la demanda d’un Ondas Crossover.

Avui poques novetats i, com sol passar, també poca cosa dins de les primeres dues sub-seccions del programa, amb un Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos on només hi tenim als Psython que intenten colar-nos que existeix el thrash progressiu, i un Noms de Merda amb els Hornado i els P.A.N.D.E.M.I.A. que, com altres molts grups, no coneixen la nostra sub-secció del merchandising on oferim noms de gratis.

També podrien haver sortit en la primera sub-secció els Korpiklaani, que porten gairebé 20 anys de bajón i que tampoc és que el nou disc ho arregli, i menys quan descobrim que són més bascos que finlandesos, però mira, com que hi ha poquetes novetats, els acabem punxant.

Dins de les noticies del dia avui tenim el casament del Carapolla, diverses crides, una de les quals és per eliminar el dia mundial de l’Arc de St Martí, i la resolució del misteri de gent de Girona que desapareix mentre treballa de cambrer.

Alguna novetat tenim, com la dels italians Lost Zone, que diuen fer metall alternatiu, però dir metall potser és exagerar una miqueta, o força.

Arriba la nostra experta en cirílic, la Catalina, per presentar-nos als 5diez, grup que valora la democràcia russa com cap altre, i, en aquest cas sí, amb metall alternatiu.

És l’hora d’en Sergi que, tot i el seu retard, acabem resolent que és millor persona que en Lluís, cosa que tampoc era massa difícil, amb ell ignaugurem la pretemporada de balconing i obrim la porta (del balcó) als primers entrenaments oficials de l’any.

El grup que ens recorda avui són els uVe, gent que avantes es deia d’una altra forma i que després deien dir-se igual tot i que dubtem de que hi segueixin essent, això sí, la dada més important no és sobre la seva música, si no de com fer-s’ho per conseguir que en Corey Taylor no acomiadi a un altre bateria d’Slipknot.

La recomanació del webmàster avui a la vora de no massa res, és per al segon disc, o potser el vuitè, dels Dymytry, gent que no sabem ben bé què fan, però que ho fan tan bé, que en Sergi a primers de gener ja tenia clar que al desembre estaran al seu Top10.

Tornem a les novetats, i ho fem amb dos grups amants dels títols curts i resumits, els The Monolith Deathcult i els americans de Burgos, els Quinta Essentia.

Uns altres que no coneixen la nostra sub-secció dins del merchandising on disposem de noms perquè els grups sense imaginació els puguin fer servir, són els grooveros Orecus, que ja em diràs tu si no es podrien haver posat Territorial Grannies i quedar molt millor quan van trucar a en Bjorn Speed Strid perquè col·laborés amb ells.

I ara fem ruta històrica de les guerres púniques però en versió de death metal melòdic, amb diferent nivell d’emprenyamenta, començant pels italians Hour of Penance que portaven cinc anyets de penitència fins que s’han decidit a treure disc.

I d’Itàlia cap a Grècia, amb els Nightrage, menys emprenyats en principi, perquè de moment només tenim single anticipatori del què serà el nou disc.

Moment de tensió per al Mort de la Setmana perquè no per se, si no per nosaltres, decidim tirar d’arxiu enlloc de seguir la tendència de novetats que portàvem a les darreres setmanes, i és que hem de desmentir a en Sergi i a la Wikipèdia, ambdós mal informats, sobre el senyor Miky Mono i la seva mort.

La mort d’en Mono ens porta a poder crear un patró de baixistes alemanys amb noms d’animals que no haurien de visitar Mallorca si no és per romandre a cota zero nivell del mar.

Tot això i més, com quin nom hauria de tenir la ciutat d’Hamburg per anar bé, i en quines dues parts s’hauria de dividir, o quants dubtes sobre els danesos us podem resoldre en un sol programa de música, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar