Català
Dos russos i dos italians a Londres podria molt bé ser l’inici d’un acudit dolent o d’una sitcom plagada de tòpics, però resulta que no és l’inici de res, ja que Ilya Morozov i els seus, porten ja 9 discos en 14 anys de carrera, i no seria poc.
Ens havien agradat l’Under the Concrete Sun i l’ Spirituality, però, per a nosaltres, van explotar definitivament amb el seu anterior Bardo Thodol, on la mescla de folk caucàsic, death melòdic i thrash que els caracteritza, arribava al seu punt àlgid.
Amb aquest Motherland repetim fórmula amb un so que serà molt difícil que evolucioni en ser tan i tan específic, prenent la base del death melòdic, trencant-lo amb unes guitarres molt thrasheres, i adornant-ho tot amb el folk de la zona de Geòrgia i l’Azerbaidjan, delimitant molt aquest so i limitant-lo en opcions.
Però, malgrat aquesta acotació, no crec que hagin esgotat el seu propi so, aconseguint amb aquest Motherland un disc tant o més variat que l’anterior Bardo Thodol, sense que se’t faci repetitiu en cap moment.
El nivell de les cançons torna a ser alt, tirant a notable, d’una potència gairebé aclaparadora, i la producció ha millorat una mica, per la qual cosa el disc, sobre el paper, hauria de tenir molt bona nota.
I aquí és quan entra el “però” de la crítica, i és que em falla una coseta: La part folk no sembla tan entrellaçada amb la resta d’elements com sí que ho estava en anteriors discos, sent una cosa que es nota lleugerament com “sobreposat” a les cançons.
El disc és bo, i hi ha cançons com Cossack’s Pride, Kara Kol, Raida Rada (que ens fa pensar una mica en Gaddaar dels Bloodywood) o Battle for the Caucasus que enganxen molt, però m’ha donat aquesta sensació en la part del folk que no tenia escoltant temes de treballs anteriors.
Potser soc jo, o pot ser que l’ Ilya porti massa temps allunyat d’aquelles terres, però és quelcom que em grinyola una mica i em desllueix lleugerament un altre molt bon disc dels Concrete Age.
Lluís XXVIII
Pàgines: 12
Paranoia Metal Show 