Programa a ritme de mambo número CCLXXX en llibertat, 27è de la temporada XXVIII, 15è de 2024, 61è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 17è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic, que avui sí que surt d’una tacada, només ha costat 17 repeticions per poder-ho fer bé.

Com us avançàvem per Facebook, comencem informant-vos dels entrenaments oficials de cara al balconing estiuenc que ha ampliat circuits fins a les Illes Canàries on ja s’estan pensant d’acollir els campionats d’hivern.

La resta de noticies del dia corresponent a l’apartat musical, començant pel fet que Txetxenia ve de prohibir la música massa ràpida i la massa lenta, pel què la setmana vinent us informarem de moviments d’inmigrants d’amants del Funeral Doom i de DragonForce cap a fronteres de països veïns.

També en l’apartat de noticies musicals, parlem del darrer llibre d’en Barbi Kernes, de la seva antipatia vers les mascotes nòrdiques, de la crema de l’infern o Helvete que coincideix amb aquest llibre, i de la possible situació incòmoda depenent de qui li portés les restes de l’Euronimus.

A la primera sub-secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi trobem un recopilatori de més d’una cançó de MSG, un disc dels GUN que ja no són joves i tendres, una cosa dels Linkin’ Park que ningú té massa ganes d’escoltar, als Smash into Pieces que se’ns han amonyardat per sobre de les nostres possibilitats, i els Tarot, que no són els Tarot que coneixem nosaltres, tot i saber que hi ha molts Tarot pel món.

I dins la sub-sub-secció Noms de Merda, avui trionfen els Labyrinth, que no són els Labyrinth de tota la vida, els Hailstorm, que no tenen massa a veure amb Alestorm o Halestorm, i els Cortisol, que voldrien que els punxéssim tres cops al dia, una cançó cada vuit hores.

Comencem ja amb les novetats però sense deixar de banda la mitologia nòrdica, perquè els Týr ens presenten disc de no balades dient que són balades, tot i ser més balades que el que havien fet fins al moment.

Els The Vision Bleak ens presenten disc rarot ple d’ambientacions i, per tant, nosaltres punxem la única cançó del disc sense ambientació, perquè us en pogueu fer una idea… o no.

Amb els peps, en Peter Tägtgren i en Peter Stormare us ensenyem què heu de demanar i què no si un dia arribeu als jutjats per un divorci, i de passada, nou single de Pain.

I abans de passar al webmàster, una mica d’Stoner – Hard Rock experimental des de Grècia amb uns tius que ens ho posen difícil a l’hora de pronunciar el grec tot i que els molt cabrons cantin en anglès, els Khirki.

Arriba ara sí en Sergi, amb l’esperança de que la manca d’hidratació d’en Lluís posi les coses fàcils a l’Ivan a l’hora d’encertar els grups, però ni així, ni donant pistes sobre numerologia o consanguinitat dels 30 Seconds to Mars, grup recordat avui tot i que més criticat que no pas recordat.

La recomanamenta de la setmana a la vora de la calor inusual és per als francesos Theraphosa, fent ènfasis amb el tema de ser francesos, que darrerament ens aclaparen aquesta secció, i també fent ènfasis amb la comparació amb 3tot i que hi ha gent que no acaba d’entendre el resultat de la mateixa.

Tornem a les novetats mentre fem estudis bíblics i en Sergi acaba de començar a comprendre el concepte del disc que acaba de recomanar i que, segons ell, havia preparat junt amb la secció.

Tenim noies emprenyades i no venen de part de qui normalment les porta i/o les fa emprenyar, començant pels alemanys SETYØURSAILS i la Jules del barret.

Seguim amb noies emprenyades tot i que d’una forma més bipolar, podent estar emprenyades o no, depenent del moment, com és la Vanessa Funke, una altra alemanya emprenyada, a qui has de pillar de bones.

Tornem d’Alemanya per centrar-nos a capitals catalanes, i és que ens arriben els Udols, que un dia ja decidirem com s’han de pronunciar correctament, però de moment ens quedem amb aquesta espècie d’avantgarde nòrdic que es diferència de l’avantgarde nòrdic per la electrònica no massa habitual en l’avantgarde nòrdic.

Arriben els Imminence, gent que es va sentir ofesa pels comentaris de l’Ivan sobre el seu anterior disc massa poc contundent i han decidit sortir del capoll en la seva metamorfosi de post-hardcoretes a metalcoretes.

El mort de la setmana ens porta a parlar d’óssos drogats i d’indis d’avançada edat que escullen els bancs de fusta de Manitoba per anar a morir, a menys que algún fan de l’Espanyol els vingui a emprenyar.

Descobrim interessants passatemps per dissabte a la nit en zones de muntanya, que poden anar des de drogar-se a exterminar cultures que encara no sabem perquè segueixen existint.

La darrera novetat del dia és per las Inmate, gent no tan bona com en Mick Mars a l’hora de fer jocs de paraules, però per sort un xic millor que els Shakra amb discos com Hellvetia… val, tampoc era massa difícil, com tampoc és massa difícil de trobar grups de metalcore-metal alternatiu, tot i que aquests no ho fan gens malament.

Tot això i més, com una proposta única i interessant de festivals per gent gran, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar