Català
Dins de la col·lecció dels noms més “cutres” per a bandes de música entrarien sens dubte Gotus. Qui li posa Gotus a una banda de música? A una banda seriosa em refereixo, dins de la conya la vara de mesurar és més flexible, però en aquest cas la idea és de grup de Hard Rock seriós i de debò. Té, almenys, algun significat lògic, i que pugui justificar tal mal d’ulls i oïdes? Sí, té un significat. Lògic o no, ja us ho deixo a cadascú per a valorar. Per descomptat, justificable no.
Gotus ve de sumar Gotthard i Krokus. Sí, així d’original i “guay”. “Got” de Gotthard i “us” de Krokus. Em va costar una estona assimilar-lo. Ja que estem amb les preguntes, seguim amb les investigacions… Qui pot ser el causant de tal original i pertorbadora idea? La resposta, sens dubte, millora l’anterior. Una mescla d’actuals membres i membres fundadors de les dues bandes en qüestió. Mandy Meyer (Krokus i ex-Gotthard) i Patrick Aeby (ex-Krokus) ho van iniciar tot en el 2019 i després de la interrupció pandèmica, van reprendre la idea en 2022, amb la incorporació de Tony Castell (ex-Krokus), Ronnie Romero (ex-Krokus) i Alain Guy (aquest últim, l’únic sense vincles a cap d’aquestes dues bandes, almenys que jo conegui). La idea, doncs se sobreentén que és alguna cosa així com homenatjar el so d’aquestes dues bandes d’origen suís, creant una nova banda de Hard Rock amb so autèntic del qual emanen les bandes suïsses més poderoses del gènere, i per què no, fer-se un lloc de bona reputació en la història del gènere.
Sincerament, no crec que ho aconsegueixin. Aquest homònim Gotus, està bé, sense més. Disc de Hard Rock, amb temes més marxosos i rockers, uns altres molt o massa tranquils, uns altres més “blueseros”… té una mica d’aquí i una mica d’allí. I no sonen ni sembla que vulguin sonar, estricta o purament, a Gotthard ni a Krokus. Algun rampell puntual li donen, però al seu favor vull destacar que miren d’anar més a la seva. En contra seva… que aquest “a la seva”, ho sento, però no puc evitar dir que és anar al so Ronnie Romero. Ronnie Romero és un molt bon cantant, més que reconegut i amb una veu molt característica i única, no ho descobrirem ara. Però, no cansa ja? A ningú més li dona la sensació, cada vegada que escolta un projecte on canta Ronnie Romero, que està escoltant exactament el mateix que altres vegades? Perquè entre això, i que, dels onze tracks, a mi només em ve per destacar “Take Me To The Mountain”, com a tema més dinàmic i “catchy”. Per mi aquest homònim debut se salda amb un aprovat just, o correcte si voleu, però sense més, encara que també afirmo: hi ha potencial, així que d’ells depèn aquest producte.
Sergi
Pàgines: 12
Paranoia Metal Show 