1. Català
  2. Castellano

Català

Quart disc dels grecs, amb un disc de groove melòdic que els posaria a l’alçada dels Dymytry després d’aquest genial Five Angry Men que acaben d’editar, i, com els txecs, es planten a la vora dels grans del gènere, els Five Finger Death Punch.

Un altre paral·lelisme amb Dymytry és portar ja força temps en això del Groove sense que hagin tingut massa repercussió entre mitjans i públic, en el cas dels txecs serien 20 anys, en el dels grecs, 15.

I fins aquí arribarien les comparacions amb Dymytry o FFDP, ja que els FHBC disten bastant de tots dos grups, i més quan els Five Finger es van passar (amb molt d’encert) a quelcom més modernet en el seu darrer treball, aquell Afterlife.

Els temes de Full House Brew Crew són bastant més homogenis que els dels Dymytry, tenint un estil més personal que els txecs, que entre una cançó i una altra pot haver-hi un món de diferència en so, electrònica emprada, guturals vs melòdiques, etc… Si que hi ha varietat entre l’ús de veus melòdiques versus les esquinçades entre cançons, però tampoc massa, prou com per a no caure en la monotonia o la reiteració.

I mentre que als Dymytry els trobem clares influències de FFDP, aquests grecs se separen d’aquest deixant amb força elegància. Sí que és groove melòdic, sí que estilísticament són allà mateix, sí que juguen amb cançons més rítmiques i tornades més melòdiques… però el so final té molt de propi i poc d’altri.

Segona sorpresa dins del Groove més melòdic i accessible en el que va d’any, i segon grup a tenir molt en compte per als amants del gènere.

Lluís XXVIII

Pàgines: 12