Programa número CCLXXXII en llibertat, 29è de la temporada XXVIII, 17è de 2024, 63è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 19è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic, que es nota que ho hem estat practicant, però al llegir el latino ens hem passat d’is llatines.

Anem ja per la secció més extensa del dia, amb la sub-secció del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim discos de Balance of Power per infumable, de Wake Up Hate per amonyardat, d’Accept perquè segueixen fent d’Accept, i dels Darkthrone que no és que sigui dolent, és que no es pot punxar per ràdio.

Juntament a això, tot un seguit de singles anticipatoris que, si ens havien d’anticipar esperances de cares als nous discos… no ho han aconseguit massa, doncs tindríem als In Hearts Wake, Kissin’ Dynamite, Born of Osiris i als Mechina que, a més, van a deshora.

La segona sub-secció de Noms de Merda, avui podria incloure alguna de les novetats que presentarem després, com els Guenna o els Malkeda que, a més, també van a per la pitjor portada de l’any, i els que no punxarem són els Gordi, els Submariner, els Ou, els Mandíbula, els suecs Bronze, els Fentanyl Sentinel i els Miserable, que, per si no fos poc amb el nom, són del Perú i, a més a més, thrashies. Menció especial per als Whom Shall I Send, and Who Will Go for Us? Here I Am! Send Me! que resulta ser un sol grup.

Les noticies del dia són que, encara no sabem perquè, però no hem rebut cap de les Creus de St. Jordi que mereixem, ni cap dels Ondas als que hauríem d’estar nominats, ni tampoc cap dels premis dels Jocs Florals en les categories de Poesia, Prosa o HipHop. A més a més, anunciem que després de 16 anys de gira de despedida, els Scorpions han trobat nous recursos per estar 16 anys més de gira de despedida.

Comencem amb les novetats i ho fem amb els abans comentats, els Malkeda que hamletegen una mica, i els Guenna que no tenen cap tia güena, si no un tiu tot stonero que ens vol fer quedar malament.

També tenim en Roger Aigües, conegut al Canadà com a Jeff Watters, que ha decidit donar sortida a les seves inquietuts rockeres amb els Armageddon Boogie tot i que, com a thrashie, no podíem pas esperar que fossin inquietuts amb bon resultat.

Segon grup en poc temps que presentem i que no és cap grup, si no producte d’una inteligència artificial, si fa poc teníem a Frostbite Orckings, avui us presentem a The Architect amb una programació un tant més liberal que la dels seus predecessors i una imitació d’Alter Bridge menys perjudicial per als dofins.

Arriba el Mort de la Setmana, avui amb tota una lliçó de geografia urbana i econòmica del Manhattan de Nova York, recordant l’escabetxina que hi va haver el diumenge 10 de Març a la costa Est dels EEUU.

Allà descobrim el primer músic ionki-putero de la història de Catalunya, i fem un anàlisi de les bandes fantasma que van sobreviure als seus creadors.

Entre seccions lingüístiques d’hongarès i rús, tornem a les novetats, amb algún grup que s’ha amonyardat respecte a èpoques passades com els Cypecore, tot i que encara són escoltables.

Comença la canyeta amb els Glassing, post-black metal des del bressol del black metal més clàssic i true, com és Austin, Texas.

Seguim amb el reguitzell de grups d’Sludge que darrerament inunden el programa i gran part de la secció de crítiques de discos de la nostra web, tot i que els Disbelief tenen el detall de barrejar-ho amb una mica de death metal.

Després d’afegir un nou nom disponible per als grups, especialment d’Stoner, que no tinguin massa imaginació i no vulguin aparèixer a l’apartat dels Noms de Merda, seguim amb més canyeta desde Finlàndia i un altre disc nou, en aquest cas, dels Baron, en un clar exemple de com ha de ser un logo de death metal, que obrirà una extensa secció d’aprenentatge de lectura de logos al programa d’avui.

La darrera de les novetats del dia és per als Deicide, amb un Glen Benton que no acaba de saber sumar i restar massa bé, però clar, recordem que, a més de cantant i satànic, també és baixista, i s’havia de notar.

Abans d’acabar el programa som nosaltres els que ens animem i donem ja mig fet el proper hit d’estiu que haurà de fer alguna IA donat que en Georgie Dann ja no està per composar masses cançons noves.

Tot això i més, com la raó fins ara totalment desconeguda del perquè els discos de l’Steve Vai són instrumentals, o quina ruta segueixen els camells dels Estats Units, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar