Català
Vuitè disc ja del gòtic industrial noruec que es creu alemany, encara que ja porta dos discos sense emprar l’alemany per a intentar que el confonguin amb un membre del Neue Deutsche Härte, tot i que, estilísticament, cualla més que altres grups alemanys que sí que hi són allà ficats, això del “Deutsche” no acaba de colar quan et dius Bjorn.
Com podeu suposar-vos lleugerament pel títol, tret que la Logse us resultés una mica difícil, aquest disc continua on es va quedar amb l’anterior Pandemonium… tot i que, francament, tampoc és que el Pandemonium distés massa dels seus antecessors, així que, és un disc més en la carrera de Gothminister, seguint aquesta mínima evolució musical que ens aporta disc a disc, sense més.
En aquest cas ha intentat donar-li més importància a les bases, deixant-nos força orfes d’aquestes tornades tan èpico-grandiloqüents que caracteritzen la música dels noruecs, encara que alguna coseta si que hi trobem. També continua ficant algunes veus femenines per aquí, sense passar-se, però que ajuden a que el disc no se’t faci molt monòton.
I… per què hauria de fer-se’t monòton? Doncs perquè l’evolució de la música de Gothminister entre disc i disc és, com hem dit, mínima. Per això mateix, tal com és la segona part del Pandemonium, podria haver estat la segona part de qualsevol altre disc seu, perquè no dista tant.
Tornem a tenir cançons destacades clarament com a singles del disc, com We Come Alive, One Dark Happy Nation, We Live Another Day, I Am the Devil o Tonight, però la cosa és que no disten massa dels singles d’anteriors discos i… a pesar que m’encanti la música de Gothminister, haig de reconèixer que cada vegada es repeteix més i aporta menys.
Per a un fan de la banda no li aportarà massa més que escoltar un parell de vegades aquests singles, i per a qui els descobreixi ara, sens dubte seria millor començar per l’Utopia, el Happiness in Darkness, The Other Side o l’Anima Inferna, una mica més intensos que aquest últim disc.
Lluís XXVIII
Pàgines: 12
Paranoia Metal Show 