386642

Aquests suïssos que pensava que eren el meu descobriment de la setmana, va, i resulta que en al 2016 ja van treure un disc, “Inferno”, i abans d’això ja feien cosetes col·laborant amb gent com Lord of the Lost.

I la veritat és que, fent gòtic industrial avui dia, la referència són els LotL, encara que aquesta gent també tiren un xic la mirada enrere, inspirant-se en gent com the 69 Eyes, Deathstars o Type 0 Negative, tant musicalment com en vDiva a les veus, anant d’un registre a l’altre sense massa problemes.

Els temes estan molt bé, encara que un productor especialitzat en aquest estil els hagués tret més suc, que és el que trobo que li falta al disc, ja que la qualitat la tenen, el so és magnífic i les cançons estan ben composades i executades. Però, al meu parer, els falta aquest puntet que diferencia una bona cançó d’una cançó que, a més de ser bona, se t’enganxa i no et pots treure del cap.

Això només succeeix amb el single, que dóna títol i obre el disc, “In Black We Trust”, i també, però en menor mesura, en els que m’arrisco a dir que seran els propers singles: “The Devil’s Ark” i “Zero Fucks Given”.

Aquest punt que els falta en la producció i el fet que hagin censurat amb un piiiiiip unes paraules (Què passa, la seva gira passarà per Espanya i deien “Me Cago en Dios” en castellà? Perquè, si no és així, no entenc la tonteria), són els únics “peros” que podem trobar-los a aquesta banda que apunta bastant alt.

Lluís