1. Català
  2. Castellano

Català

A mitjans dels 90, concretament el 1995, apareixia una discogràfica, AOR Heaven Records que, com totes les discogràfiques d’aquella època, es va especialitzar en un tipus de música, en concret, en grups de metall melòdic i hard rock. Aquell mateix any es creava Balance of Power que, després de canviar al seu cantant original, van gravar el seu primer disc amb en Lance King, trencant esquemes del que s’entenia per power-progressiu, ja que, fins a la data, eren grups de power que ficaven alguna filigrana per allà, i AOR Heaven (que va desaparèixer ara fa un parell d’anys) va trobar la seva punta de llança amb ells.

Balance of Power van unir els dos mons a la perfecció, el metall melòdic – power metall i el metall progressiu, amb un Lance King que va mostrar que es podia cantar amb sentiments en lloc d’anar xisclant i pillant-se els ous pels llocs.

Després de quatre esplèndids discos havíem entrat al s.XXI, i Lance va decidir que el power melòdic era cosa del passat, i el 2002 va marxar per a fundar Pyramaze, un projecte molt més prog, que també va acabar deixant orfe per a dedicar-se a altres projectes més personals.

Balance of Power van fitxar a John K que no va saber estar a l’altura del seu predecessor, i els dos discos que van editar van ser més que passables, portant el grup a la seva dissolució. Ara, 20 anys després, el grup torna a reunir-se amb una fèmina al capdavant, Hazel Jade Rogers, de la qual destaca… absolutament res, ja que és una veu que compleix amb la seva comesa, però que no aporta massa, sent totalment oposat a l’intimisme d’en Lance King que els feia emergir d’entre la resta de grups.

És una música desfasada en el temps, sense cançons que ens diguin res. Hem criticat negativament discos de grups locals que estaven millor que això. No ho sé, com Massacre Records va ser una discogràfica creada a principis dels 90 per a grups de metall extrem, potser els sonaven d’aquella època i els han fitxat sense haver escoltat el disc, perquè, si se l’han escoltat, que m’expliquin què li han trobat, o si és que, com encara tenim molt paco-metall pel món, amb que hi hagi una tia cantant ja n’hi ha prou per a editar disc. 

Lluís XXVIII 

Pàgines: 12