Programa número CCLXXXV-iII en llibertat, 35è de la temporada XXVIII, 23è de 2024, 69è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 25è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, encallant-nos amb la sequera tot i els darrers episodis de pluja.

Tot i les moltíssimes novetats de la setmana, tornem a tenir un programa plagat de seccions culturals, no tenint temps de posar tot lo nou que teníem, com tampoc posem els nous discos que apareixen a la primera sub-secció, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim a l’eurovisiva Barbie Thug, als francesos Nightmare, els Hands Like Houses, Apocalyptica, Bon Jovi i Samsas Traum, i, de poc, tan poc com una sola cançó, no hi han entrat els Evergrey gràcies als quals descobrim que la nostra vida metalera ha estat un engany desde fa anys, i més si ets fan dels Katatonia.

Dins dels Noms de Merda avui tenim varietat de nacionalitats tot i que no d’idioma, ja que tenim als suecs Varices, als també suecs Huanastone, als indonesis Fornicaras i als catalans Milford Mocs & Gunther Cucs.

Dins de les noticies només tenim la que tothom ja sap, i és que els ratpenats també es senten atrets per la Taylor Moonsen, i la invenció d’un nou gènere musical, el barcode metal.

Com hem dit, tenim moltes novetats, i la majoria més interessats que la dels Evergrey, fins i tot, més divertides, com els Royal Republic que tornen a intentar endur-se el premi de la millor cançó de l’estiu.

També estiuegen però en un altre sentit, els Saltatio Mortis amb col·laboració de víkings i de la Cristina Scabbia.

Després de la peli Dune, i de presentar-vos els Dvne fa un parell de setmanes, arriben els Sons of Arrakis aprofitant la tirada de la pel·lícula.

I d’entre tots els The Crypt, i d’entre els diversos The Crypt que aquesta setmana han tret disc, ens quedem amb els The Crypt que tenen el disc titulat The Crypt i la cançó, Into the Crypt, perquè us quedi tot claret.

Arriba el webmàster amb una infinitat de seccions, amb un retarded news que implica packs de cervesa per abelles i la venta de la casa d’en Mick Jagger que tampoc supera la casa d’en Lluís, a més de millorar el Parecidos Razonables d’en Joey Tempest de la setmana passada per celebrar el dia d’Europa i de la seva gran democràcia.

La recordamenta de la setmana és per als His Infernal Majesty, també coneguts com a HIM, com als monyes aquells que escoltava en Cristian o com els coneguts per fer una versió tot i que hi ha qui la fa molt millor.

La recomanamenta a peu d’urna avui és per als Judas Priest, tot i que sigui difícil de creure, però sí, es veu que a en Sergi li ha agradat el disc, en serio, que no és cap broma… que sí que li ha agradat.

Tornem a les novetats i ho fem obrint la secció d’Sludge Belga que la setmana passada no vam tenir per manca de temps, i ho fem amb el segon disc dels Hippotraktor, amb els qui també obrim sub-secció d’història sobre la guerra freda.

Amb els progs Aeons aprenem que no tothom és capaç d’etiquetar-se correctament i que per alguna cosa nosaltres tenim un màster en el tema.

Arriben els Ulcerate amb un logo que segurament li provoqui úlcera a en Lluís, tot i que podríem suposar que ja la té i no pas per llegir logos blackies.

Després de confirmar un cop més que ser català no és fàcil i d’avisar-vos de què es pot i què no es pot fer en un concert dels Marduk, passem al Mort de la Setmana.

El mort d’aquesta setmana ens porta cap a Bielorússia des d’on encetem una nova secció sobre cuina i particularitats culinàries del món del black metal bielorús, entre dissenyadors gràfics que es creuen músics i princeses de Disney mal casades.

Encara queden novetats per presentar-vos i ens n’anem cap al bonic món del metalcore progressiu, amb els The Mesure, més clàssics, i els Fight the Fight, menys comuns al ficar la punteta al món de la electrònica.

La darrera novetat del dia és una cançó soleta, tot i que no és d’un grup sol, si no de la conjunció dels Halestorm i els I Prevail, més de l’estil dels segons que no pas dels primers, tot i que sempre veurem als primers abans que als segons.

Tot això i més, com secció de geografia polonesa o un curset intensiu de què heu de portar a la motxilla quan marxeu de viatge gràcies a que la ex-dona ja no us ho pot prohibir, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar