dee-snider

A veure, tothom coneix a en Dee Snider, no? És a dir, cantant dels Twisted Sister des del 1976, locutor de ràdio, col•lega personal de Donald Trump i Schwarzenegger, cantant de Desperado, de Widowmaker, de Bent Brother (grup teloner de Twisted Sister que solen ser els Twisted Sister sense maquillatge), del grup tribut a en Dee Snider anomenat Dee Snider’s SMFs (Sick Mother Fuckers), doblador de pel•lícules d’animació, col•leccionista d’art sobre cementiris, un dels principals declarants en contra de la llei per censurar els discos amb material ofensiu per part del govern dels EUA (va sortir que no, i es van haver de conformar amb la ja famosa enganxina de “Parental Advisory”), catxondo capaç de cantar la de “We’re Not Gonna Take It” en la seva versió espanyola “Huevos con Aseite” sense problema, etc…

Ja situats, anem a per el que ens interessa en aquest cas, que és la seva carrera en solitari… que va començar normaleta, amb un cd que tampoc distava molt del que feia amb TS, anomenat “Never Let the Bastards Wear You Down” l’any 2000.

Després va seguir amb aquestes vàries bandes abans comentades, i els Twisted, i més coses, fins que en el 2012 ens sorprèn amb “Dee Does Broadway” que és… bé, això, Dee cantant cançons dels musicals de Broadway… sí, lleugerament més rockeres que el que se sent a Broadway, però… música de Broadway bàsicament.
Quelcom original i que estava molt bé, tant per la selecció com per com sonava.

I arribem a avui dia, amb el seu tercer disc, “We Are the Ones”. A què sona? Doncs a tot. I no és que barregi els gèneres, és que cada cançó és d’un gènere metàl•lico-rocker diferent.
Resultat? A part de no poder dir el de “és que aquest tipus de música m’avorreix”, fot un zasca a un munt de bandes, demostrant que pot fer bones cançons en qualsevol estil de música o imitant a grups tan dispars com 30 Seconds To Mars (“Rule the World”) o Powerman 5000 (“Head Like a Hole”). Anant de l’industrial al post-hardcore, passant pel rock alternatiu, coses més clàssiques, etc…

Grandiós experiment d’aquest senyor que amb més de 60 tacos s’ha tret un munt de singles per jovenalla que ens ha deixat perplexos.

Lluís