Programa número CLXX, que sembla fàcil de dir però s’ha de practicar per fer-ho bé, 9è de la 26a temporada, 45è tercer primer programa de l’any, 26è després de la 1ª Teoría del Pollo, 25è de la segona, 12è de la tercera, 8è de la Metateoría del Pollo i 2on de la Pseudo-Teoría del Pollo.

Avui, en un programa de metal, però a més, conegut per la seva tasca divulgativa i els seus espais d’investigació profunds, parlem del quart Bee Gee en comparació al cinquè Beatle, que no és en Ringo Starr, tot i que molts us ho penseu.

Dins la primera secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim els Avatar, que no són els nostres Avatar, els suecs, aquests són els hongaresos, també els Rhapsody, que no són els d’en Turilli si no els del Fire, en Beto Vazquez Infinity, que ha passat d’infinity a two seconds gairebé, els Black Label Society, que tenen vídeos divertits per cançons avorrides, i els Lordi, que… bueno, fan de Lordi tot i fer de Bee Gees.

Anem ja per novetats, que avui no són moltes ni exactes, com el cas del Fu Manchu, que no són noves cançons però sí nou disc, tot i que no és disc ben bé seu si no d’altri.

Amb els The L.I.F.E. Experiment aprenem a aconseguir no comprar el nou disc de nadales de la Mariah Carey quan aneu a la vostra botiga de discos.

I amb els Sweet Needles confirmem que la majoria dels francesos estan malament del cap, però que a vegades les coses rares els queden bé.

El nostre webmàster ens recorda a un grup que ens costa recordar, com són els Virgin Steele, de qui compara a en David DeFeis amb en William Dafoe quan lo més fàcil era comparar-lo amb en Joe DiMaio, en diversos aspectes. I per primer cop ens apareix en Jack Starr, i no pas per ser l’assassí de la setmana.

La recomanamenta avui se’n va cap a Salt Lake City, d’on tenim una dada més important que la dada del grup en sí mateix, que, per cert, són els Late Night Savior, grup amb problemes d’etiquetatge.

Tornem a les novetats, i és que tenim el metal melòdic dels Sinister King, i el death prog suec, tot i que suec de nacionalitat i no d’estil, dels In Mourning.

Amb els Sion descobrim la personalitat més youtubera d’en Howard Jones, ex vocalista dels Killswitch Engage, amb un disc que no es pot començar ni pel principi ni pel final, s’ha de començar a escoltar pel mig.

Una de les coses rares que tenim avui són els Imminence, un post-hardcore de so força típic del post-hardcore però veus no tan típiques del post-hardcore, i un violí que potser tampoc acaba de ser massa típic del post-hardcore.

Acabem les novetats amb els Voices, seguint l’estela de grups rarots, amb un black-avantgarde-prog així com a diferent.

Abans d’arribar a les 9, fem una aturada mental per gaudir d’uns moments de pau interior i tranquil·litat zen que no sentíem feia molts anys.

Parlant de tranquil·litat, anem pel mort, que no mostra massa signes d’estrés, i és que hi tenim un ós panda que, tot i descansar en pau, deixa moltes incògnites per a la policia i per al nostre espai d’investigació, ja que tenim fins a 4 teories perfectament plausibles sobre la seva mort, on hi trobaríem des d’en Johnny Knoxville, possible successor de Jack Starr com a assassí en sèrie, a la familia reial noruega.

Us descobrim el Saab Panda, un nou model d’utilitari per anar a les enceses de torxes nòrdiques, a la vegada que us mostrem quins són els millors mètodes per deixar les drogues segons el país on viviu.

El nostre espai divulgatiu avui dóna de sí com mai, i descobrim una tríada de sis, que podrien ser dues de tres, però que els en falta un per arribar al número desitjat.

Per si no fos poc, avui també és un d’aquells dies on deixem anar idees que podrien convertir-se en productes multimillonaris, com una sèrie factible per a HBO o Amazon, però no per a Netflix.

Tot això i més, com la millor formula per lligar a Noruega, on heu de buscar les millors màquines escura-butxaques d’aquest país, o què té a veure l’UDO amb l’astronomia, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar