Programa número CLXXXIV en llibertat, 17è de la 26ª temporada i 4rt del 2022, estrenant nou inici i últim dels nous d’aquest any.

Abans d’arrencar, hem d’avisar que tot i que nosaltres no hem pogut fer calçotada, no per nosaltres si no per culpa d’altri, avui era el dia d’inici oficial dels calçots, i per això creem el lema “Porros no, calçots i calçotets, sí”, no sense abans explicar-vos com heu de combinar el balconing amb les nadales quan arribi l’estiu.

La primera secció és la de Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on avui hi tenim a en Toni Martin que està vell pel què fa, els Giant que no admeten ser lo vells que són, i la rata fatxa, que ara escriu llibres que no són llibres.

Anem ja per novetats que avui n’hi ha forces, començant amb un tiu que van fer fora dels Scorpions com és en Hermann Rarebell que sembla que no ho ha superat, i amb una tia que van fitxar els Battle Beast al fer fora al seu cantant, en aquest cas amb prou encert.

Amb els Red Swamp, gent que barreja Stoner, Groove i Grunge, descobrim que el fet de fer mala o bona música no té res a veure amb ser més o menys aficionats a marihuana i/o cervesa.

Els Kissin’ Dynamite ens presenten un segon disc consecutiu “psé”, per tant, aquest vindria a ser el “psé-psé”, per sort tenim els Ordalia que intenten innovar dins del món prog-power-groove.

I avui és dia de noies emprenyades, perquè també tenim tant a la Tati dels Jinjer com a la vaquera dels SETYØURSAILS, que aquests ens porten nou treball amb poc temps de diferència de l’anterior.

Amb els Cult of Luna aprofitem per recordar-vos les recomanacions a l’hora de fer calçots amb tramuntana i quin és el profit que en podem treure dels nostres amics gòtics, així com quins exercicis heu de dur a terme per escoltar als Cult of Luna, primer grup sludgero del dia.

Passem al webmàster, que està fet tot un virus ell i, com a tal, ens recorda a l’Axel Rudi Pell, aquest senyor que cau tan bé a tothom i que té sort de saber treure-li suc al rompe-bragas que té de cantant, en Johnny Gioeli.

I ja portàvem massa estona sense Sludge, així que la recomanamenta de la setmana a la vora del Covid és la dels Hippotraktor, grup que també té instruccions per escoltar-los al igual que els Cult of Luna, i és que l’sludge s’ha de saber escoltar i, en aquest cas, esquivar en plan Neo.

Tornem a les novetats que en queden unes quantes, entre les que hi ha els monyes dels Skillet, menys monyes quan canta el pavo sol, i els Hanging Garden, gent que no té pas pressa per fer la seva música.

Ara ens trobem amb els Enmy, que no es van posar Enemy per no semblar-se als Cerberus, que ens presenten el seu primer disc que no és el primer si no el segon, i tampoc és un disc si no un EP.

Per acabar amb les novetats, dos singles, els Caliban que ens fan una demostració de què vol dir “el minut de merda”, i els You May Kiss the Bride que acaben essent la última senyoreta emprenyada del dia i, per si fos poc, s’emprenya en turc.

El mort de la setmana avui ens porta a Mexico City, que cal diferenciar clarament de Mexico DF, on hi trobem a en Pablo Jiménez i a en Pablo Jiménez, als dos morts de la setmana per culpa d’un arbre que no es va moure per creuar el carrer.

Tot això i més, com la imatge de com seria el Barça si jugués a Los Angeles, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar