Ja tenim aquí el… quart???? Segur??? Bueno…. diguem-ne quart programa emès des del Paranoia Metal Station.

Avui poquetes novetats, i és que sembla que la tramuntana ha fet neteja i se n’ha endut forces, per això hem de punxar força Stoner per apuntalar el programa i que no se l’endugui el vent… començant pels Orange Goblin.

El que no és pas nou és el nostre amor habitual vers els baixistes, sobretot els de thrash, i comencem el programa anotant les problemàtiques entre baixistes thrashers i la comprensió del vórtex.

Sí són novetats els discos dels Soen, grup de l’ex bateria d’Opeth que no ha pogut mantenir la lírica i la poesia entre el seu nom de per se i el nom del grup on toca.

Continuem amb els Continoom de novetats, uns hongaresos a qui els costarà tenir descendència.

No són descendència però si tendències, i és que, donat que som a totes les xarxes socials, avui ens proposem aparèixer també al Tinder…

Seguim amb novetats, en aquest cas de pseudo-grunge amb els Prieur & Landry, i és que no poden ser del tot grungies si no volen partir el grup per la meitat.

I ja per acabar amb les novetats, una mica de xumba-xumba de la mà dels Die Klute que serveixen perquè poguem parlar de la gran problemàtica que suposa anar a dormir en parella sense treure’s el vestit de làtex.

Avui a la primera part del programa sembla que el Chispum Challenge ha tingut una bona acollida, però cap al final, ens adonem que els progs i altres mussols encara n’han d’aprendre força.

És època de grips, i ho saben els Greenleaf que dediquen una cançoneta a tots els griposos, on s’inclouen els Aborted, que avui sembla que han pillat un xic de grip porcina.

Parlant de coses rares, avui els A Pale Horse Named Death ens recorden que en una altra vida del grup… o la primera vida del seu primer cantant, les lletres de ciència ficció molaven.

Ja més o menys tenim definides les subseccions del nostre webmàster, que avui ens fa recordar als Manticora i ens recomana als Nordic Union... el que també queda definit és el seu criteri, que resulta ser lo que li surt d’on tothom sap…

Dins del Mort de la Setmana, avui ens n’anem al London d’Ontario, per a parlar d’enginyers banquívols que no estan al dia i aprofitem per variar un xic l’axioma de la secció en no parlar ni d’un músic ni d’una persona, si no d’un baixista de Thrash Metal.

Tot això i més, com la demostració fàctica de que Magnum i Aborted comparteixen platja i públic, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo