Programa número LXV, de difícil pronunciamenta, i cinquè o Co en versió de teletreball, a més, davant de la possibilitat de que sigui l’últim, no només pel Coronavirus, i no només per la possibilitat de que a finals de mes caigui un asteroide a la Terra, si no, i sobretot, per les fiables prediccions del més que reconegut profeta David Owuor.

Aprofitem per acomiadar-nos de’n Ben Affleck, per si les mosques, que ara feia temps que no li dèiem res, i, amb en Sergi desaparegut, només ens queda explicar les diferents modes per fer el programa des de casa, que anirien des de l’estil Manowar a l’estil Korn.

Comencem amb les novetats, i ja de bon començament fent de servei públic, en favor dels agricultors locals, muntant-nos la fruiteria del metal, recordant a Jose Luis Perales, a en Manzano i, ara, us presentem els cosinets de la Mónica Naranjo, els Naranjo, com tothom sap, de Sudàfrica.


Una altra novetat d’avui, més propera a una estafa monumental, serien els Double Experience, grup que barreja lo que seria en Valderrama amb la mouse de llimona.


Amb les mouses hem de fer una aturada a les novetats, i és que els Kvelertak ens presenten una nova forma de guanyar pasta en confinament, amb la seva barreja de Black Metal, rock’n’roll i mouse de xocolata, en un concert online de pagament.


En contrast amb els mètodes dels Kadavar, que fan concerts gratis però venent merchandising, o Anathema i Devin Townsend, que tenen en marxa un Go Fund Me a canvi de paranoies varies i diverses.


Com a mitjà de servei públic, també ens fem ressó de les recomanamentes del ministeri de sanitat, animant-vos a fer esport, i, a més de recollir calçots, us ensenyem a llençar propostes.

Tornem a les novetats més novedoses, amb els Akurion i el seu death metall tècnic que està bé, però no prou bé per passar als anals, del death metal tècnic.


I com a death metall, però més de pacá, en concret de Granada, hi tenim els Default Dimension, que precedeixen als Benighted, una gent amb la que encetem tot un recorregut pel bonic món de la Pascua, aprenent quins són els parents del conill de Pascua, així com els possibles substituts en dies de confinament.


La darrera novetat del dia són els Dyssidia, progs cangurils que ens permeten refermar la idea de que mai ofrendríem al col·lectiu prog del món mundial, no pas…


Anem pel nostre webmàster que, després de fer énfasi en els seus problemes de patrocini, ens recorda als Agonizer… bé, ens els recorda als qui els vam conèixer, perquè si no els coneixes, es difícil recordar-los… bàsicament.


Entre balls de la victòria i lesions musculars, a la segona subsecció de’n Sergi avui parlem dels White Stones, els que opethegen des de Barcelona i més enllà.

Avui, al mort de la setmana, parlem de les dificultats circulatòries de Bombai, del perquè de la manca de pintura que delimiti els carrils dels carrers, o el perquè no es poden posar bancs a les voreres.

També descobrim quins són els límits de la conducció temerària a la Índia, quina és la velocitat mitjana d’una vaca ràpida versus una vaca lenta, i una modalitat nova de mort.

Tot això i més, com els problemes generalitzats de memòria i dicció que comporta el confinament prol·longat, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Clickeu aquí per anar a descarregar-lo