Molts de nosaltres tenim com a referents televisius de la nostra infància a un senyor gran que sagnava pel nas quan veia a simpàtiques senyoretes lleugeres de roba, i a un porc que portava unes calcetes al cap. La cultura japonesa ens ha marcat molt, però aquest fenomen també es produeix a la inversa. Els japonesos són experts en agafar el que més els pugui interessar de la cultura occidental per tal d’adaptar-ho al seu propi univers.
Un bon exemple d’aquest fenomen són els Arise In Stability, un grup de Yokohama que ens proposa una mescla d’elements musicals occidentals i japonesos. “Dose Again” és el seu segon àlbum i la nostra primera aproximació cap a aquesta banda. El que hi trobem és una notable exhibició de Death Metal Progressiu modern, amb certes influències provinents del Metalcore, i amb la particularitat que les línies vocals melòdiques són més pròpies d’un grup de J-Rock o J-Pop. És a dir, en aquelles parts de la cançó en què molts grups de Metalcore melòdic occidentals aprofiten per mostrar-nos tots els seus traumes adolescents en forma de línia melòdica vocal i amb les mateixes ànsies que un marrà es rebolca en la merda, els Arise In Stability ens ofereixen quelcom més exòtic – a oïdes d’un occidental – i amb més substància.
Instrumentalment, “Dose Again” és un àlbum molt treballat i amb cert grau de complexitat que difícilment ens entrarà a la primera. És fàcil que puguin recordar-nos a uns Between The Buried And Me, però amb una mica més de mala llet. D’entre tots els temes ens quedem amb un dels més extensos, i de títol difícil d’oblidar, “Macrophyllahydrangea”. És la cançó en què es mostren més clarividents i on podem trobar condensades totes les virtuts que posseeixen Arise In Stability.
Aquest grup té fusta per convertir-se en un referent del seu subgènere. Només han d’aconseguir una mica de “Stability” i regularitat, perquè entre el seu primer i segon àlbum han passat…nou anys.
Ivan Cateura
Paranoia Metal Show 