Programa número LV que cau en dia capicua 02-02-2020 tot i no haver-ho vist publicat al Facebook en cap cadena que donés sort i diners.

Comencem comentant què tenen de bo les calçotades ara que n’és época, i què és el dolent de fer calçotades si cauen en diumenge, que és la perjudicamenta posterior…

També descobrim que el nostre webmàster avui està fatal, però que resulta ser el seu estat habitual de tota la vida de si mateix.

Ara que parlàvem de gent perjudicada, abans de començar amb les novetats, descobrim que l’Scott Stapp és un especialista en combinats que no sap combinar bé, com en Nomy té discos de platí sense tenir discos…


Ara sí, anem per coses novedoses dins del món de la música, com és el hard rock mudernill power dels Dynazty que treuen single, o els Green Day que, joves que són, decideixen deixar-se influenciar per veterans del rock com els Royal Republic, tot i no saber copiar-los bé, copien les americanes, l’estil musical… però s’obliden del principal: el saxo.


Després de incidir en un tema del què no parlem prou com és l’onanisme dels progs, avui presentem un grup de prog light que no farà les delicies dels progs, els Black Lithium, i un grup d’industrial que segurament sí que agradarà als amants del metall industrial, tot i que no als seus seguidors, els Killus.



Per fi els grups inventats que omplen cartells de festivals treuren discos per donar credibilitat a les seves suposades aparicions, i us presentem el disc dels Drakum que, tot i que apriori un grup de folk barceloní et convidi a sortir corrents, en el cas dels Drakum, tant la música com el frikisme, et convida a escoltar-los.


Tot i el fart de calçots que ens hem fotut per dinar, n’hem acabat recollint pocs, al final ho hem arreglat un xic amb els Aenimus, però com a novetat core, avui només tenim als Lorna Shore.


Però sí que hem tingut varietat en novetats, ja hem passat per hard rock, power, rock, prog, industrial i deathcore, també hem tingut death melòdic de la mà dels Lunarsea, uns retrassats que arriben tard.


Passem a l’sludge de la mà dels Moloken, el nu metal linkinparkero de la mà dels Riveline i els Sepultura que… fan lo que fan, que ho podrien haver fet pitjor.


I acabem les novetats, que no han estat poques avui, amb el post-grunge rockero dels Another Day Dawns i el black death, més black que death, però sense menyspreuar el death, dels God Dethroned.



Sort que hem tingut discos nous, perquè avui el guió estava passable, i és que tenim al nostre guionista, en Chu-Li 2.0, en quarentena de fa dies, sense saber si és viu o mort, en Sergi mig moribund, en Lluís amb dos coronavirus i l’Ivan amb gairebé un de sencer.

En Sergi, avui patrocinat per Fontvella, ens recorda els bons temps dels Crematory, tot i no tenir clar quins eren aquests bons temps, i comentem l’estreta rel·lació que hi ha entre Crematory, Sinergy i Equilibrium.


La recomanamenta de la setmana, segons sembla, en un primer principi, se suposa que per tancar el 2019, són els Jinjer, amants dels gats com en Sergi i de l’Horror Bacui, no com en Sergi, perquè no sap què és això.


Al mort de la setmana avui tornem a recuperar el paper en el genocidi silenciós entre músics que fa anys que porta a terme en Jack Starr, i acumulem dos bateries més a la llista de bateries morts aquest 2020. També un baixista que, fins i tot, també ens fa una mica de llàstima que hagi mort.

Tot això i més, com la discernimenta de què és més perillós a Florida, si un caimà salvatge o un pare ensenyant música al seu fill mentre va en cotxe, al programa d’aquesta setmana:

Clickeu aquí per anar a descarregar-lo